Instrument òptic per corregir els defectes de la visió o protegir els ulls, que fa servir més de la meitat de la població a partir dels quinze anys, xifra que augmenta de forma considerable amb l’edat.
Dur ulleres necessita un hàbit, com també el necessita l’ús de la mascareta, quan hi ha una pandèmia. La combinació d’ulleres i mascareta, si no estàs avesat a dur-ne, pot fer que et deixis una cosa, o l’altra, o que et llevis les ulleres perquè s’entelen si portes la mascareta posada, i després no sàpigues on les has ficades, i t’adonis de sobre, a Torroja, just quan baixau a parlar amb l’alcalde Joan Sentís, i havies de prendre unes notes, i fiques la mà a la bossa, hi ha la funda, però a dins hi ha les ulleres de sol, no les graduades, i llavors el cor et fa un bot, perquè no fa ni un mes que les vares comprar. L’hi dius a na Roser, que l’hi comenta a na Gemma, coadalil amb en Jaume, que va a cercar el xofer del minibús en què heu arribat des d’Albarca, mentre na Roser telefona n’Albert, adalil d’Albarca, que just en ara no contesta.
Estrès i tensió mentre visitau en Joan Pàmies, assegut al seu celler museu, que explica el que ha anat recollint dels masos al llarg de la vida, eines per treballar la terra, preses de més de sis-cents anys. Llavors, quan som ca na Gemma i en Jaume, invocam una tieta de na Roser –no en diré el nom, perquè ningú caigui en la temptació d’abusar dels seus poders; ella sap on són les coses fins i tot quan ja no hi és. I menys d’un minut després, rebem una telefonada: les ulleres han reaparegut.
És quan tot és a lloc, i les ulleres localitzades, que hi veig clar.