N’hi ha quatre, a la paret. Un parell de claus discrets per a cadascuna i hi queden perfectament ordenades, individualitzades i a lloc. Una mica inclinades, amb aquella intenció. Alineades. Impecables. Són les falçs menudes que es feien servir per a veimar. Al petit celler de l’Àngel Sentís, al Lloar, hi ha la bota del racó i les altres botes també i veimelles a la paret. I ulleres. Tisores. Claus de tota mida. Còdols. Garrafes. Càntirs. Llànties. Llums de carbur. Rellotges de mà. Romanes. Escopetes, ferradures, plats i màquines d’ensulfatar. Esquellots. Cabassos. Gerres. Tot a lloc i en harmònica exhibició. Al lloc que se li ha donat.
Ara no sé com en diuen, al Priorat, dels petits coltells per a la verema. Potser hi són veimelles, també, o potser no. El senyor Moll cita llimelles, nimelles, brimelles i guimelles. Tant hi fa: al Lloar hi ha quatre veimelles en una paret. I fan una bandera.