El Priorat és una marassa que adopta ànimes inquietes. El terrassenc Josep Palet mateix, l’enyorada historiadora britànica Rachel Ritchie, persones seduïdes per aquest lloc que sembla aspre vist de lluny però que de prop amaga les sorpreses més verdes. Si vens de fora, l’escalf que la comarca t’ofereix és sever però generós; tant com li dones, ardu, tant et torna, despresa. Però potser no és ben bé la terra, que t’adopta, sinó tu que adoptes la terra així com s’estima una filla o un fill: acceptant-ne les ombres, contant-ne els prodigis a les veïnes i, sobretot, acompanyant-la a imaginar un futur millor.