Veí d’ego remarcable que, mancat de fe en els seus convilatans, decideix erigir-se en l’epicentre de les decisions que afectin la convivència, la connivència i l’organització del poble, convençut que la seva perspectiva sempre serà més recta i adequada per a la resta de la comunitat, a qui considera individus perfectament capacitats per a escollir la persona que millor els representi, però lleugerament ineptes quan es tracta de ponderar per si mateixos el que més convé al comú de la població.
Veí ingenu i somiador que es pensa que amb la seva bona fe i els seus ideals humanistes i filantròpics aconseguirà acontentar tots els seus convilatans.