Replecs de pedra i terra clivellats de carreteretes, camins i marges. De tant en tant, un poble com una berruga arrapat a un coster, un campanar que treu el cap rere la carena. L’arruga s’ha encomanat a les mans del llaurador, als rostres dels que miren al cel per si s’hi albira el núvol que ha de dur l’aigua o la pedregada. L’arruga, al Priorat, és bella de veres.