Camí dels Rogerals, entre els camps de vinyes, la pols dels senders i els arbres del bosc, hom troba la Basseta Roja que ni és roja, ni blava, ni verda, ni groga, ni negra, ni lila.
La Basseta és Seca.
Si el caminant hi apropa l’orella, sigui la dreta, o bé l’esquerra, sent com la bassa s’exclama amb un xiuxiueig constant. Té set d’aigua i, també, de companyia. Enyora els saltirons de les cueretes, el raucar de les granotes, els volts rasos dels espiadimonis i els xiscles dels infants.