(A la cuina de la Roser, al Molar, tot esperant si arrenca la cafetera, o no.)
Dona de poca fe
davant la màquina.
Màquina de cafè
davant la dona.
No dóna cafè,
ara, la màquina.
Dona de poca fe
molt cafetera.
Màquina amb poc cafè
que avui no en dóna.
No dóna cap cafè?
Cap a cap dona?
Ni a una de poca fe,
ni a una de molta?
Dona de poca fe
davant la màquina
borboteig de cafè,
que, a la fi, arriba.
Aroma de cafè
que, a la fi, munta,
i omple la màquina
i omple la cuina
i omple la tassa
i omple la boca
i omple fins l’ànima.
Dona de molt cafè
amb la tassa plena.
Aroma de cafè
que omple la dona.