Al Priorat els ulls no t’esquiven. Has de mirar prim. Has de posar nom a aquesta manera de callar pels descosits. No cerquen que els vegis, sinó que els entenguis. Aquella cara de circumspecció, de gent que posa esment en la nuesa de les coses, que no santuaritzen el territori, que s’espolsen l’amenitat i l’encant que els endossen els que venen de ciutat. I respires aquella plenitud desafiant de la pròpia fragilitat de ser aquells que queden, una franquesa clandestina de no ser la guixa de ningú ni de res i que els permet esser art i part d’allò que passa. Aferrar-se a l’emblanquinat, com aquell que en treu d’on no n’hi ha. Un laboratori, un teatre de les transformacions de la contemporaneïtat de viure l’erosió de sempre esser més pocs, fins i tot quan el món ja és un lloc on hi ha molta gent i poques persones. Un núvol de localitats que fan trama i mosaic, i es repunta casa a casa. Sense localismes. I són d’aquell carrer que no treu cap, i en tan gran destret troben un forat, on la veu que s’alça sap alenar. Digues-ho a pedres menudes. No en facis un claper. Aquesta seva secreta arquitectura del trencadís. Mira-ho. En mirar, també hi pots deixar la pell. Recorda que qui perd, cerca, i qui troba, amaga. I saps que allò que importa sempre és mal d’esclovellar. Aquí, els colors, els perfums i els sons no es responen. Es fan preguntes. Quedes amb un pam de boca. Escrius i sents la indefensió. Els mots et desabriguen, et despullen, i fins i tot l’arbocer se sent orfe, llenya menuda i mala de cremar. Perquè aquí, t’han ferit en descobert, i la pell no és un amagatall. Els noms són un lloc mancat de sopluig. Voler-ho dir tot i no estar a recer. Escrius i no estàs darrere l’esquena de ningú quan t’aboques al barranc. Els ulls galvanitzats. Només el cel rentat, i més enllà, els núvols retallats, intactes, i aquell blanc irrevocable. I és com si poguessis treure l’escorça al silenci. Toques de peus a terra. No hi ha centre, tot són voltants. I sents el plaer sedant de no badar boca.