Ens expliquen la Marta i en Nàhuel que durant la Guerra Civil el campanar de la Vilella Alta va servir de telègraf òptic, un sistema de comunicació del segle XIX que consistia en un parell de braços de fusta articulats que formaven signes que podien ser llegits i desxifrats des de la distància. Segons explica Ramon Andrés en el seu fabulós llibre El mundo en el oído, durant molts segles les campanes van estar arran de terra i el que hi havia dalt de les torres de vigia —precedents directes dels campanars— eren focs, també per comunicar-se entre pobles veïns i transmetre missatges ràpidament.