He vingut a parlar-vos del que veig quan us miro però no sabeu que no hi veig més enllà de mi.
En vosaltres, la meva família,
en les vostres terres, els meus paisatges,
en les vostres rebequeries valentes, les nostres frustracions silents.
Em mireu amb la cara de voler-me trobar alguna marca comuna amb els homes vells i estrangers que ens han fet llegir, però ho feu debades. He vingut a parlar-vos del que veig quan us miro i em trobo de cara amb allò que no veieu quan em mireu a mi.
Ja ho sé, m’he descuidat el carnet de poetessa.