La imatge és poderosa i tan real com la terra que la va veure i sentir: dalt del tractor, el pagès cantava a viva veu, amb ardor. Cantava i cantava i cantava «La vall del riu vermell». Tornava a casa o feia via cap al tros, ara no ho sabem. Però cantava. A ple pulmó. A brams, pràcticament. Arravatat. Cantava tan immers al dius que ens deixes te’n vas lluny d’aquí, que en un sotrac va perdre el remolc i no se’n va adonar.
Passió.