Tant de bo la petita herba, recollida en el camp vora la banya que espera prenyada sota la terra l’entrada de Mercuri i Saturn, sàpiga estovar les arrels de les oliveres velles, capcotes, que demanen que tot el món sigui un museu, que tot el món camini per sobre de la mare terra com per un museu, que la matança de les cries de l’ovella sigui duta a l’ara de sacrifici dels vents i que la pluja perdoni aquest assassinat continu de pols d’estrelles que mai pot acabar de poblar la terra.