L’abella balla. La velocitat de la dansa codifica la distància i la direcció de la posició en relació amb la gravetat, com una brúixola que marca la ubicació de l’aliment en relació amb el sol. La dansa perd compàs i nord quan varia el camp geomagnètic. Quan creu que balla bé, en realitat balla fatal, i es desorienta: l’abella es mor. De la dansa de l’abella a la síndrome del desabellament hi ha, també, l’home saberut i saníssim, embafat de síndromes. Inventaran les abelles una nova dansa per alertar l’eixam si detecten la imminència d’un desabellament? Si ho aconsegueixen, serà, segurament, abans que nosaltres.
L’Alzheimer de les abelles.