Es posa a disposició dels sis membres que han participat en el projecte «1a trobada d’escriptors» un full de reclamacions i un telèfon d’ajuda, si de cas ho necessiten, per haver-los fet viure, sentir i participar del Priorat amb tanta intensitat com només un autòcton en plena joventut podria fer-ho sense ressentir-se’n. Un grup d’exalcohòlics esnobs assegura que la quantitat de vi ingerida en tan pocs dies d’estada podria haver estat suficient per a crear una addició significativa entre els escriptors convidats que, recordem, eren d’arreu dels Països Catalans. Experts en psicologia de visita per la nostra terra els trobem avui en ple aperitiu debatent si mots com DO Priorat o DO Montsant, presents a molts dels nostres etiquetatges, no creen ja addicció pel tipus de lletra, color i cos? Si fos així, podríem estar parlant d’incitar en certa manera la tragèdia en les nostres lletres (un cop més el Priorat és notícia quan passa res de dolent, en fi) i de provocar que aflori en mans d’aquest ofici una rotació de canell gairebé inusitada davant la copa, així com una predilecció repetitiva dels autors davant certs mots (a destacar: llicorella, garnatxa negre, carinyena), però també la sonoritat en paraules de certa artificialitat (així: llàgrimes del vi, cabernet sobre pissarres, vi rajant de la premsa, patates de festa major), encara que referent al tema culinari haguérem d’afegir quan ens preguntaren que no era precisament Festa Major aquell dia, en qualsevol cas sí que va ser-ho una mica perquè venien ells, i així vàrem sortir del pas. I com els captivava al principi tot el referent a la nostra terra en aquesta trobada que certament es trobava en fase experimental. Tant que fins i tot socis del Centre Quim Soler (CQS) arribaren a plantejar-se a sota veu si no haurien d’haver afegit la figura de l’adalil comercial en terrenys i finques i així poder tancar l’intercanvi sabent que tornarien tots. És clar que cap al final de la trobada començà a espatllar-se amb aquell sopar on els escriptors ja no volgueren fer-nos partícips de cap canvi referent al que hauria pogut ser la confecció més erudita de la GEP o Gran Enciclopèdia del Priorat (familiarment coneguda com a GEP o Gran Estafa Popular per la quantitat d’entrades que hi mancaven i la poca profunditat d’aquestes), i on aquell dissabte no ens deixaren fer ni tampoc desfer, en lloc d’això semblaven més interessats a buscar tres os a «lo moló» o a canviar a darrera hora la taula rodona del diumenge a Capçanes per una de quadrada. El CQS no s’ho explica i demana disculpes si en algun moment va voler contagiar més entusiasme de l’estricte i necessari i per arribar a fer creure que aquells sis escriptors podrien amb les seves paraules pentinar la zona i de pas endur-se els molins. Des del CQS asseguren que de cara a la propera trobada es prendran mesures. Així, i per citar-ne alguna, el vi serà de garrafa, se servirà amb màquina i haurà de pagar-se’l cadascú. Així ens estalviarem malentesos, conclou Vernet.