Em parlen de la font de Minfami. El nom m’atrau de seguida. En parlo amb el Guim Valls, però quan ho faig m’equivoco i li dic Nimfami, enlloc de Minfami, i seguim xerrant. Ell apunta ràpid que es refereix a les nimfes, molt relacionades amb les fonts:
«A l’època de la plenitud de Zeus, regnava la metamorfosi com a estatut normal de la manifestació. Mentre que en l’època ja marcada per la profecia de Temis, la realitat s’enrigidia, els objectes esdevenien fixos. Ara la metamorfosi havia de traslladar-se a allò invisible, al regne segellat de la ment. Es convertia en coneixement. I aquest coneixement metamòrfic es condensava en un lloc que era una font, una serp i una nimfa alhora. Que aquests tres éssers eren tres modalitats de la manifestació d’un sol ésser és el que, a través d’indicis avarament disseminats per textos i imatges, se’ns ha dit durant segles, i encara avui». [Roberto Calasso. La follia que ve de les nimfes. L’original italià és de 2005, i la traducció al català de 2007, Quaderns Crema. (Font GV)]
Arribo a la conclusió que s’hauria de dir Nimfami. I descobreixo després que Nimfami vol dir nimfa en polonès.