Entaular-se, penso, és una manera diferent de dir compartir. Partir-se el menjar i el beure i la conversa. Deixar-se anar i que els temes, com els plats, vagin parant la taula. No hi ha res com un àpat per conèixer millor algú que t’acaben de presentar, com si en descordar-te el primer botó dels pantalons per poder-hi encabir el tiberi, també s’afluixés alguna timidesa. Cada sobretaula amb la gent de la terra, aquests dies, ens ha fet tocar encara més endins el Priorat.