Com si el teu lloc fos el replà d’una escala, o t’haguessis enfilat als prestatges d’una biblioteca. No. Ets davant un mapa amb una cinta i tisores, i marques itineraris, com en un periple de les coses vistes. I aprens que un lloc també són les coses que hi fas. I el seu relat, la trama d’anar i venir, fragments que s’imanten i ja són memòria, l’espectacle del món sensible que es desfà en detalls i són una llista que no s’acaba mai, obra començada i sempre mig acabada. I saps que fer-se part dels llocs contats ja és això: només passar i repuntar-se a l’antifonari del paisatge que travesses, esser la veu que respon i la contraveu, esser el ressò badat d’aquest llibre obert en la paret del buc d’una escala sense barana, que et mena d’una banda a l’altra, on sempre topes amb un o amb l’altre, espai de concurrència i d’encontres, lloc de pas entrefosc, passatge sempre provisional, flux i transició on pellucar amb avidesa allò que no saps.