Deu ser com reescriure la vinya, pensa l’escriptor.
Quan ja has llegit un llibre de poemes, hi tornes però només llegeixes les dedicatòries i els peus de pàgina. En la primera lectura no t’hi havies fixat prou.
Tornes a Lisboa i ja no busques l’elevador de Santa Justa, el Castelo São Jorge, la Rua Atalaia, els Gerónimos o la Torre de Belem, ara vas per carrerons, cafeteries, confiteries, llibreries de vell.
Et menges un platillo amb menuts de pollastre (el pit, la cuixa i l’ala ja te’ls vas menjar ahir).
Fas sopes de pa sec. Hi afegeixes all, oli i una branqueta de farigola.
Arribes tard a la sessió i ja només queda el curtmetratge, que t’arriba al cor.
Quan ja has vist totes les platges llargues descobreixes les caletes amagades.
Vas a vermar, però fas tard i acabes escarrollant.