És com al Priorat es coneix les golfes de les cases. La musicalitat particular de la paraula accentua la idea d’espai elevat i esventolat, on, més que assecar-hi menjars, s’hi refresquen idees, on dones i homes poden aplegar-s’hi per desenrotllar jocs i pensaments a pleret, a la vista de tothom. Esgorfa mena a una festa. A Porrera, les voltes de les esgorfes són pronunciades. Distingeixen la seva silueta de postal. I li donen el nom de Porrera la Foradada, del qual surten uns rodolins populars:
Porrera la Foradada,
voltada de presseguers,
que totes les noies maques
se les emporten los forasters.
No me n’he pogut estar d’apuntar aquesta versió, més del segle xxi:
Porrera la Foradada,
protegida pels costers,
que totes les noies maques
hi faríem mulladers.