És el vi o és l’ànima que ens acompanya, és el compàs del darrer pensament o la davallada mullada del darrer glop. Quina quantia i quina densitat d’esperit, al vi, a l’ànima i al cap. Al cos i a la taula. Acompanyats per molts d’altres també, esperits llunyans que juguen a casa però, que pàl·lids i tènues com focs fatus, ronden la nostra copa i la nostra mà. Ens guien el gest i la set. Ens regalen la memòria d’un altre temps o d’una altra persona que, de cop, amb l’esperit, som capaços d’encarnar i fer reviure. Dins de la boca, el xoc de les dents i el gust del glop.