estel
-
Uns estels solitaris clapegen les banderes dels turons, de finestres i balcons. Aragó hauria de mirar amb orgull aquests germans que no renuncien a ser qui són. De matinada, quan tothom encara dorm (o això creu l’aprenent d’enllobat), hi ha també tot d’estels que titil·len a grapats. Aparentment són tots molt a prop. Tanmateix, tothom sap que són a distàncies inconcebibles els uns dels altres.