Voldria ser el falcó per poder guaitar des de ben amunt el Priorat, veure’n la vastitud a la vegada que allò tan menut, menut, menut, que és del tot imperceptible per als ulls babaus d’homes i dones que no passem fam. Voldria ser el falcó que, amb el cos en creu i gairebé immòbil, va surant en l’aire, afaitant el cel, i pot veure la Roca Corbatera i la Cogulla, i Siurana i el Molar i les vinyes que vesteixen verdes i morades, com un vestit d’estiu. El falcó que veu els xais de les pastores que amb la boca mandrosa pessiguen les herbotes que surten arran de soca, i en veu una d’ajaguda, amb la llengua fora, que de darrere li surt una bossa bruta que embolica un xaiet, i més enllà veu el campanar de la Vilella Alta i una mica més avall oliveres i més oliveres, una de molt vella i grossa i les altres menys refetetes. Voldria ser com el falcó que des del cel estant veu un ratolí que passeja entre els pins i, sense pensar-s’ho gens ni mica, l’assenyala amb el bec en forma de falç, plega les ales, i s’hi llença de cap.