A Capçanes es fabricaven taüts. En el passat, ara ja no. Morir era més fàcil abans perquè sempre tenies a la vora una caixa de mort en què tombar-te i descansar. Abans els nins guaitaven a dins de la fàbrica, perquè els feia curiositat tenir la mort tant a prop, i els feia juguera poder enfilar-se a una finestra i descobrir la possibilitat, tan real, de guaitar a dins d’un taüt que, dins de l’imaginari col·lectiu, sol estar sempre molt ben tancat. Com s’ho fa ara la gent per descansa a pler dins de la mort?