Expressió que es pot sentir en diversos contextos en diversos llocs del Priorat, igual que fa com a por. No sé d’on ve aquesta a, tan deliciosament agramatical, però m’encanta, li dona un punt de solemnitat molt divertida. Per descomptat, fa com a ràbia se sol dir amb molta més energia, amb molta més convicció que no pas fa com a por, que es diu abaixant la veu. Per un atzar feliç, o per allò que Jung anomenava «una sincronia casual», vaig sentir aquesta frase al restaurant El Celler de l’Aspic de Falset just quan pensava, ves a saber per què, que hauria de provar d’escriure una sèrie de poemes sobre la ràbia, desafiant la meva incapacitat de tractar conceptes abstractes. No sé qui ho deia, que l’atzar era un pseudònim de Déu… Sigui com sigui, vaig decidir que obeiria la divina providència i escriuria «Quatre apunts sobre la ràbia», i que acabarien amb l’expressió «la ràbia del sol».
I
Sense la ràbia sagrada
del fracassat, la sal del món
seria insípida, i ningú
rebuscaria al fons del tedi,
ni amagaria un xàfec de pietat
als ulls escèptics, ni voldria
tocar la punta d’aquest cel tan blanc,
tan sense fe com un «bon dia».
II
Sense la ràbia del boig
el món s’ensorraria massa
tranquil, i en tot moment seria
un lloc esquerp
on mai ningú podria dir
a mitja veu: «El cor se’m trenca
perquè no hi ha ningú que pregui
per una fulla mentre cau.»
III
La ràbia del nen que perd
la capsa del tresor es torna
un tros de núvol sangonós,
un puny de pedra, una fiblada
d’escorpió, ves a saber
què més, i a tot arreu, de sobte,
la llum s’ajeu, i com d’un cop
d’interruptor, s’encén la fosca.
IV
Aquell que no sabia distingir
la música del plor, i aquell que deia
«La música és el nostre amor platònic
per l’absolut», i aquell que no volia
ser còmplice de l’arravatament
dramàtic de Chopin, són indefensos
davant d’una cançó:
i una cançó només celebra
les coses que són vives i mortals,
i ens toca els ulls com un saurí,
buscant la deu que no s’esgota;
i quan s’esgotin
les llàgrimes, la música també
s’acabarà, i el món serà, de sobte,
només això: la ràbia del sol.