Del tall net que es fa a la tija de la flor opulenta per separar-la de la planta que l’ha vist créixer i perquè aquesta flor pugui acabar dins el gerro que tens al centre de taula carrincló del menjador, se’n diu ferida. Perquè la flor faci goig força temps, la florista et dirà que, passats uns dies, cal que li facis una ferida nova: tallar-li la punta de la tija, la cua, que ja comença a podrir-se. De la mateixa manera que les flors, nosaltres també necessitem ferides noves que rellevin les antigues: tenir un motiu per què patir i no deixar-nos marcir per l’anterior ferida que, vist amb perspectiva, no n’hi havia per a tant.