Mingot és un llinatge, per tant, era qualcú o qualcuns.
Davant de la font del Mingot, el riu de Siurana dibuixa una bassa ufanosa, on s’hi han banyat un munt d’infanteses; on s’hi han emmirallat innombrables persones; on s’hi ha abeurat una munió de bestioles i per sobre de la qual s’observa, esplendorosa, la serra del Montsant.
Al costat de la font, un home hi tenia el tros més frondós dels afores de Poboleda. Les seves tomaqueres, mongeteres, o bé, carbassoneres feien goig de guaitar i eren l’enveja de tots els vilatans. Aquell home hi passava el dia, la vida, de sol a sol. Hi cuinava, en llaunes de sardina, menges exquisides. Hi fumava tabac en pipa i hi enfilava converses, sense pressa, amb tot aquell passavolant que s’hi aturava.
Una riuada sobtada se li endugué les tomaqueres, la pipa, les llaunes de sardina, les converses, el tros i tot el seu petit món en direcció al mar.
Una riuada sobtada l’inundà, de pena, el cor.