Quan, des del Lloar, enfiles el camí dels Rogerals, i arribes una mica més amunt dels sorprenents rocs del Nas del Quiuma, lo Frare i l’Escolanet, s’observa un coll, el de la Pedregosa, amb algun xiprer solitari i uns bancals curulls d’ametllers. Al seu darrere, l’embolcalla el marc blau del cel.
És un tros de terra endreçat amb summa delicadesa i pulcritud, que contrasta, de ple, amb el camí que puja pel mig de la vegetació salvatge del bosc i l’aspror de la roca i la sorra vermellosa.
Expliquen els vilatans que el tros dels ametllers el menava un home que, dia sí, dia també, hi pujava caminant incansablement des del Lloar. Del seu anar i venir des del poble fins al tros de la Pedregosa, en queda un rastre, un senyal, un record: quatre graons esculpits en una roca inclinada i insalvable, situada al bell mig del camí. L’home els va picar i esmolar de mica en mica, per fer més assequible el trajecte, el traginar amunt i avall d’eines, de llavors i de collita.