Hi havia una vegada un llop que, durant la nit, es dedicava a gratar les façanes de les cases. La gent del poble no podia conciliar el son i durant el dia es passejava amb els ulls inflats i injectats de sang. Els pobles veïns no volien tenir tractes amb aquest redol perquè li tenien por. Així va ser com van decidir omplir Gratallops de cellers, per engatar els llops primer, i la gent del poble després. Perquè tothom, bèsties i animals, ai no, humans i animals, tinguessin el son més dolç i ruixat. Bona nit, Gratallops, 28 cellers, 200 habitants, uns quants llops.
Dos-cents cinquanta habitants, vint-i-quatre cellers.