Quan he anat a tancar els porticons de les finestres de la meva habitació, se m’ha acudit de fer una ullada a l’exterior. La nit havia portat una boira fina que s’esmicolava a l’entorn del fanal de la cantonada. Llavors, m’ha semblat veure una figura fantasmal, no gaire lluny de la resplendor. Ha estat una visió que no ha durat gens, uns segons, i que s’ha fos darrere l’aureola del llum. Bah, he pensat, les ombres, la boira, la vegetació i les ganes de penetrar en els misteris d’aquest territori m’han fet veure el que no és, la gusarapa amb què la gent de les comarques feia fer bondat a la canalla. Però, dubtant, he tornat a mirar més enllà del fanal... Per si de cas.