infantesa
-
Quan en Jonàs Macip era un nen, corria amunt i avall per un coster, ara ple de raïm. Però, abans, era una vinya d’avellaners. Així va ser com, de ben petits, eren capaços de reconèixer cada feixa, cada roqueret, s’arrelaven a la terra, mentre anaven plegant avellanes a mà: replanant una mica, traient les pedretes i fent una baraneta a baix per tal que frenessin les que hi queien, rodolant. La canalla coneixia molt bé tot lo relleu perquè el vivien de ben a prop. És una fenya pacient i especial plegar avellanes. El petit Jonàs va aprendre a conèixer lo territori, jugant, agenollant-se i tocant la terra per plegar avellanes.
