Hom sol pensar en un erm, en la tenebra d’un casalici abandonat. En realitat és un lloc que ens rebutja, on hi som sobrers. En el meu cas, per exemple, l’indret més inhòspit és un poliesportiu amb el so infame d’una orquestra de festa major, sostenint un got de plàstic ple de cervesa imbevible, intentat una conversa amb algú amb qui no tinc res en comú.