A les professores de l’institut de Falset
Anomeno «Fòrums lectors» els bolos que faig per instituts i biblioteques amb lectors i lectores dels meus llibres. Abans d’arribar al Molar m’aturo a l’institut de Falset per desig de les professores, i aquesta trobada, doncs, es converteix en la meva porta d’entrada al Priorat en Persona que organitza el Centre Quim Soler. Els joves prioratins són, doncs, els primers a qui em dirigeixo, els primers que m’escolten i els primers que m’ofereixen una ampolla de vi com a agraïment. L’escola i l’institut són mediadors indispensables a l’hora de relacionar lector i llibre, i fomentar així un hàbit lector que té tants entrebancs com competència. Estic convençut que una de les meves fites quan escric per a joves, és fer lectors i lectores: consolidar en ells la idea que rere d’una novel·la hi ha un món paral·lel al real i tan necessari com aquest per entendre i gaudir de la vida. Al llarg de l’estada al Priorat em trobo uns quants lectors i lectores que em van llegir d’adolescents a l’institut (la Júlia Viejobueno, una de les coordinadores del PEP; els adalils Gabriela i Ot; fins i tot un cambrer que ens serveix al restaurant de Falset) i penso que és una sort haver establert amb ells un vincle gràcies a les meves ficcions i a la feina de les mediadores. Modestament, em sento formar part de les seves vides pel sol fet d’haver generat unes històries que s’han convertit, per a ells, en petits records de quan eren molt joves.