Habitants dels Guiamets, el poble natal de Neus Català. Diuen que va ser ella mateixa qui es va empescar aquest nom simpàtic per als seus compatriotes. O potser va ser una altra dona, la Plúvia Castellà, que no hi tenia res a veure. Segons alguns, la bona gent de Guiamets són lleganyosos perquè des que al poble hi ha la magnífica font construïda per Josep Maria Jujol, una superstició local diu que fregar-se els ulls amb l’aigua d’aquesta font porta bona sort i millora la vista. La sort i la bona vista, però, només duren unes hores. Per això la gent més supersticiosa de Guiamets hi va diverses vegades al dia a fregar-se els ulls, com si criessin lleganyes cada dos per tres. També n’hi ha que estan convençuts que el gentilici ve del mot provençal llenganyós, és a dir, de llengua enganyosa, o sigui, mentider o hipòcrita. El primer ús documentat del terme es remunta a 1154, quan el va emprar el trobador Ramon de Margalef a la seva Cançó del mal amor.