Garnatxa en flor. Perspectiva cònica de llum rasant. Afuant-se, lliscant, el sol repta tèrbol contra l’eclipsi del cos, allargassada ombra en fuga fins als núvols que grata amb un pèl del cap. Pessigolles té el blanc de la boira inflamada i, al mirall que furguem, aureola un somriure al vèrtex del seny. L’instant forja ponts: travessem l’ull del cel. L’infinit treu colors. Raïm. Òvuls lluents.