El lluquet que es crema a la Vilella Baixa, i és un dir, no és el de les bótes. No és només el de les bótes. Baixant del carrer principal del poble, arribeu al pont de pedra. El passeu i aneu seguint un caminet que va cap a la dreta i al cap de poc torneu a travessar l’aigua, per una passera molt més senzilla (aprofiteu per contemplar els crancs americans que hi ha en aquella riera; no us estranyi, sou a la Nova York del Priorat i els crancs són americans!). Camineu cap a unes naus gairebé sota el cingle que aguanta el poble… calla, no, que per allà hi ha la piscina. Em penso. Les naus, o només és una?, tenen o té una espècie de margalló davant la porta. No em feu dir exactament on, però hi ha unes naus amb un margalló, si no és palmera. Jo us ho explico. Us dic que al Priorat hi ha un lloc on el lluquet es fa servir per altres coses molt més santes que no pas per evitar l’oxidació de les bótes de vi (no sé si ho estic explicant de la manera que caldria). El Joan, mestre palmer (no em refereixo a picar de mans per acompanyar una rumba, tot i que aquest noi podria passar perfectament per gitano de Gràcia, amb la seva cua de cavall), el Joan, el Joan Vaqué, diu que quan es posa la fulla de palma a remullar (els palmons de fer una palma, vaja), allà a les cambres fosques i humides on es fa aquesta remullada s’hi ha de cremar lluquet per evitar que la palma es floreixi i s’espatlli. És clar, són les fulles que després han de servir per fer unes Obres d’Art Popular, en el més bon sentit que poden tenir les tres paraules, que la canalla de la cristiandat guarnirà amb sucres i portarà a beneir, el dia que estrenen la roba de primavera, amb aquella alegria. Ja els veig el diumenge de rams, bo i cantant, els infants dels hebreus, portant rams d’olivera, sortiren el camí del Senyor, cantant i dient… Al Priorat es crema lluquet no només per netejar les bótes de vi. El Priorat és un infern feliç on el sofre es crema a tot arreu amb finalitats antioxidants. No corren els dimonis. No hi volta llucifer. Però se sent olor de sofre. I és una olor que porta bons presagis.