mà
-
Veus el pi ver i la seva ombra, i no són els ulls del falcó, que el miren, ni els insectes que van un rere l’altre. Saben el que tu saps de l’arbre que fa pinyes, i és un lloc teu i seu, de tots i de ningú. N’has de fer, de lloc, i l’has de cedir, i mirar de saber què faries si fossis aquell o qualsevol altre. Cada home és un món. I cada cuca. I no en fan un, sinó una munió, que es cusen i es descusen, s’aferren i es toquen i no fan pilot, sinó escampadissa, disseminació, estesa i desbandada. I en l’estenall són aliatge i esbart, pila i carretada, aplec i baga, anell i dit. I mans que s’allarguen.
-
Homes i dones de totes les edats
seleccionant amb cura el raïm
amb la destresa de les seves mans.
Tant se val d’on soc, d’on vinc.
Fent aquesta feina, tots a una, units,
som com germans.