Mirar: sentir-se ullat i llacunari. Consentir que allò que has vist et despulli, deixar-se fer, abandonar-se, com en una revolta. Quan t’inunda una confiança de no ser gran cosa, i és aleshores que ensumes un corrent d’oratge que és trama i ordit d’aquesta serenitat que et cus i et repunta a tot allò que es mou. T’escampes i aquest cel de lona atapeïda que s’estira, t’empara els ulls que pasturen, i vols creure, per un instant, que ets allò que passa.