El Molar. Un poble més gran que no sembla, amb places que surten on no les esperes; com gairebé tots, amb més cases que gent. Tanmateix, quan fosqueja sota la pluja revela l’interior de les cases il·luminat rere els vidres i la persiana mig tancada. El tafaner indiscret se sorprèn davant interiors europeus de cases amb quadres a les parets, lleixes amb llibres, la dels suïssos amb un piano... A dalt, en la nit sense lluna, el rellotge il·luminat del campanar de l’església.