Molar, el
-
«Són gats negres i velletes caminant pel mig del carrer».
-
Arribar-hi de nit va fer que travessés el poble en un jesuset, com si el cotxe em portés directament al jaciment del Mont Calvari. Lo meu és pur frenesí per les arrels més allunyades en el temps. I haguera arribat a aquell jaciment de molts segles abans de Crist, si no hagués estat per un braç enlaire que em feia senyals de... gira, gira que ja et veig..., aparca aquí... sí, sí, aquí. En un aquí que a mi em semblava el mini mig d’un carrer que taponaria amb el meu vehicle. Però no. Allò era el Molar, un poble, un terme, un entorn i un contorn que ves a saber d’on li ve el nom. De les moles dels molins? De les pedres roges que servien per fer moles d’esmolar? O, senzillament, de la intel·ligència esmolada dels seus habitants? Sigui com sigui, una protohistòria de la qual en queda urnes i estris de ferro, un Sant Roc que és patró del lloc i que es deixa llepar les malures per un gosset escardalenc, un Mas d’en Bas que va servir per poblar una terra conquerida a la gent que ja hi havia arrelat i en va haver de fugir, una antiga pertinença a la baronia de Prades, unes bombes que van ploure en temps de bogeria i crim, un tot que ha fructificat i que ens va acollir, al llarg d’uns dies, generosament per servir-nos de base d’una coneixença rica i plena. Una sort haver-hi arribat quan ja fosquejava. Una sort no passar de llarg aquest meu destí.
-
Plovisqueja. Les set passades. Els fanals destil·len espurnes d’aigua, petits llampecs que als tolls demostren per què la longitud d’ona és inexplicable. Plovisqueja. Avui els ocells a penes canten. Tres quarts de vuit. El sol no fa l’esforç de pujar a les teulades; hi sura i sobergueja una llum que es gronxa, complexa, d’ambrada a rogenca. Ens hem llevat dins d’una gota de vi.
-
Només aquestes fulles de marbre que estiren el coll per captar el moviment dels carrers adormits per l’olor de vi passaran comptes del balanç d’hostes estranys i secrets del poble.
Si ningú no els pregunta, observen i fan silenci, però dins de cada fulla guarden en formol la memòria dels petons furtius que només els cucs rebel·len.
-
Fa vent. Dalt d’un terrat s’agita, com un remordiment, la roba estesa.