De murs n’hi ha de molta mena: el de Berlín, el dels Pink Floyd, els murs interns i externs que cadascú crea a la seva imatge i semblança, el mur de les lamentacions, el mur de ciment pòrtland contra el qual s’esclafà un motorista sense casc una vegada, fa anys, etc., etc. Però a mi, a partir d’ara, la paraula —en la seva rotunda curtedat— em remetrà a la niuada de murs que embelleixen els voltants dels Guiamets en direcció a la Torre de Fontaubella i viceversa. En aquesta exposició permanent s’ofereix a l’ull atent una varietat de murs, fins acabar a la filigrana d’uns rocs rectangulars i col·locats com si fossin llibres en una prestatgeria. Me n’ha quedat una foto fixa amb l’encanteri dels gestos primitius, del personal arcaic que els va inventar i crear, i que han perdurat, i que han esdevingut una peça d’art contemporani, patrimoni de la humanitat.