Sortint de Falset vaig enfilar-me per un camí pedregós cerclat per una murada contínua, que, de lluny, semblava un cinturó infinit llançat amb precisió per damunt de les comes que dibuixen el territori.
Micelis, decrepituds, inscripcions il·legibles, refrecs, ombres d’humitat, de brutícia. Calç descomposta, escrostonada, leprosa. Sorral petjat amb empremtes borroses. Cercles, quadrats. Barrancs, carenes.
Aquella murada.
Textos reescrits amb cal·ligrafia secreta.
La petita geografia d’un univers que malda per ser.
I l’immòbil vol aturat del falcó.
Com l’envol d’una ànima fugint d’un cos moribund.