1. Aquella noia que va a la font amb la pretensió d’obtenir aigua, posar-la al càntir i tornar a casa.
2. Una de les escultures més característiques de Marçaginé, que evidencia fortament el treball de l’artista, que estava molt centrat en l’anatomia, i transmet als seus seguidors una ampli ventall de sensacions, preocupacions socials, així com el seu idealisme incanviable tan caracteritzador i el coratjós, que es mostrava denunciant les barbàries de la societat.
Artista elogiat, tant pel seu art com per la seva persona. Marcel·lí Giner destacava per la seva generositat, la intuïció, la grandesa de la seva creativitat i domini de la tècnica.
Es traslladà a Marçà amb la seva esposa filipina, Lula Pérez, on van residir a la Miloquera, la seva casa, que permet fer un viatge als curiosos que s’hi apropen, així ho vaig sentir, entre aquelles parets es respirava art i reivindicació, creativitat i desordre. Però les percepcions visuals d’aquest indret conduïen sense esforços a l’imaginari, a escenificar un procés de creació i un estil de vida d’un artista poc homenatjat.
Un ferrer que el coneixia ens hi va guiar, era un dels seus indrets preferits i no era complicat saber-ne el perquè, l’evidència era albúmina.
La noia del càntir és una de les seves obres més destacades, que es mostra acompanyada d’altres escultures i dibuixos, al museu Marçaginé-Lula Pérez de la població de Marçà.