Ester Suñé Cugat

La pedra seca balla la dansa que el músic margener li compon.

Les oliveres són la seva passió, així com lluitar per allò en què creu fermament.

Ànima inesgotable i carregada d’energia que fa brollar meravelles entre les pampes.

Il·lustrador del ferro i coneixedor d’aquells fragments de la història que no tothom sap.

Establir connexió amb Gemma Sales esdevé tracte directe amb la sensibilitat i amb una tendresa fàcil de captar pel receptor.

Ella escriu i dibuixa a la vegada; i allò que no pot expressar a través d’una vessant ho fa amb l’altra. Segurament que la seva trajectòria li permet escollir acuradament la millor opció per compenetrar-ho.

Si ens ensenya les butxaques, podem trobar-hi un ampli ventall de pedretes de diferents mides, colors i textures. Se li complica enèrgicament quan trepitja un terreny on la varietat de mostres geològiques és elevada i ha de fer front a una tria.

Els camins que li agrada recórrer són lineals, intenta sempre que li és possible obviar les corbes i continuar tots els seus afers amb aquell somriure identificador que sempre fa bo de tenir a la vora.

Un aforisme és un adagi lacònic que expressa un pensament laberíntic d’estructura colpidora o estètica. Un bon vi dosificat pot ser una font d’inspiració irrefutable. Escriure és guarnir un paper amb destresa. Un paisatge pot ser imaginatiu i un imaginatiu pot crear un paisatge.

Varietat d’oliva més extensa al nostre territori, amb més renom i coneguda.

Violeta, verda i ben lluenta, l’arbequina és un fruit que deixa empremta al Priorat, i adquireix personalitat pròpia i ben remarcada.

Engalanant les oliveres del terreny, resistint els canvis abruptes de temperatura, s’obté un fruit tan qualificat que, amb el pas del temps i el treball dedicat, es va fent lloc en una comarca on el vi n’és la referència més coneguda. Fins al punt d’obtenir una denominació d’origen, que certifica la naturalitat del producte.

Les característiques geològiques, terrenys calcaris, llicorelles i granítics, fan que també es puguin conrear altres varietats (farga, rojal, morrut i sevillenca) però en petites quantitats que ni de bon tros li treuen el paper protagonista a la reina de les olives: l’arbequina.

A les faldes del Montsant vàrem apreciar unes oliveres i no va ser des de la llunyania, les vàrem tocar, olorar, i gaudint de la narració del sistema emprat, el de l’agricultura ecològica, s’obté com a resultat l’oli Cavaloca, format per arbequina i rogenc.

Després de tastar-lo em quedo amb un gust aromàtic, essències vegetals, testimoniatge afruitat que concedeix la possibilitat de participar-hi a tots els sentits.

Un tresor resultat d’un compromís, d’un esforç i d’unes creences unides per aconseguir un producte final, projectat a l’èxit.

Percebre les impassibles connotacions
d’un suc d’oliva ben daurat
com a ornament immutable,
m’enllustra el paladar
que he aconseguit ensinistrar.
Ruixaria tot allò que pogués ser ingesta
per enaltir les vivències comunes
i plaure perseverant
allò que el pas del temps fa obviar.

1 Peça de vestir que utilitzen les dones del Priorat (i les de la resta del planeta) per cobrir-se la part del cos que va des de la cintura fins on es desitgi.

2 Sinònim de coster de muntanya, part més baixa d’una serra.

He vist la serra del Montsant, ella també em creuava mirada i l’he olorada i he percebut la seva orografia accidentada i, perquè no dir-ho, he copsat part de la seva espiritualitat i capacitat d’estimular tant els observants novells com la resta de membres que tenen el plaer d’acompanyar-la a diari.

Passejar pel Priorat, amb la constant presència d’aquella corona de munts, és com sentir-se ben rebut per un parc natural que s’encarrega d’acollir de la mateixa manera els visitants, que la seva rica diversitat d’espècies vegetals i animals.

Els congostos i els barrancs em prevenien de l’exterior, perquè en pogués gaudir amb més intimitat durant la meva estada i em restés un record profitós.

1. Celidònia petita/menor. Gatassa.

2. Celler ubicat a la Figuera (Priorat) on es combinen diverses formes d’entendre la matemàtica vinatera:
Ficus Carica = Ficaria Vins
Garnatxa negra + Cabernet Sauvignon + Syrah = Ficaria Vins
Finca Cerverola + Finca Els Plans + Finca Solsides = Ficaria Vins
Pater + Èlia = Ficaria Vins

1.Oficialment la República Hel·lènica, país del sud-est d’Europa que forma part de la Unió Europea.

2. No només els camins porten a Roma, si ho desitgem amb suficient força podem trepitjar Grècia sense bellugar-nos del Priorat. La mostra evident ens la va facilitar una jove enòloga que va designar el seu celler amb el nom de la petita illa grega, Ithaca.
Captivada per la història i pels mites, decideix ambientar la seva activitat econòmica i oferir uns vins diferenciadors, realitzant tot el procés, a partir dels ceps que ella mateixa va plantar i fins a arribar al producte final tan gustós, tot transmetent, amb energia i vitalitat la seva trajectòria i el seu procés evolutiu.
Cada ínfim racó de les seves finques té un significat prominent, que ella viu amb estima i duent sempre un rerefons d’esperit grec.

1. Unitat monetària de l’antiga Grècia, equivalent a 100 dracmes.

2. Mina Eugènia —situada a 400 m de la vila de Bellmunt del Priorat, una de les mines més importants a causa de les seves dimensions i rendiment extractiu. Destacà en l’explotació de galena, mineral de plom.
Durant el segle xx la comarca del Priorat fou un dels centres miners més importants de Catalunya.
Baixats els metres de profunditat accessibles, tants com 35 metres, m’adono de la duresa, precarietat i el perill d’un treball combinat, en molts casos, amb l’activitat agrícola.
Una extracció manual amb l’únic objectiu d’aconseguir el mineral que els donaria una opció de subsistència.
Parets humides que accentuen, encara més, la fortalesa de les persones que s’hi dedicaven, exposades a la incertesa de saber si en sortirien vius acabada la llarga jornada laboral.
Unes generacions d’avantpassats que van treballar sense mesura; ara només en queda un record, un record visitable i visible que ens ajuda a conèixer un passat complicat i mereixedor de ser valorat.

1. Aquella noia que va a la font amb la pretensió d’obtenir aigua, posar-la al càntir i tornar a casa.

2. Una de les escultures més característiques de Marçaginé, que evidencia fortament el treball de l’artista, que estava molt centrat en l’anatomia, i transmet als seus seguidors una ampli ventall de sensacions, preocupacions socials, així com el seu idealisme incanviable tan caracteritzador i el coratjós, que es mostrava denunciant les barbàries de la societat.

Artista elogiat, tant pel seu art com per la seva persona. Marcel·lí Giner destacava per la seva generositat, la intuïció, la grandesa de la seva creativitat i domini de la tècnica.

Es traslladà a Marçà amb la seva esposa filipina, Lula Pérez, on van residir a la Miloquera, la seva casa, que permet fer un viatge als curiosos que s’hi apropen, així ho vaig sentir, entre aquelles parets es respirava art i reivindicació, creativitat i desordre. Però les percepcions visuals d’aquest indret conduïen sense esforços a l’imaginari, a escenificar un procés de creació i un estil de vida d’un artista poc homenatjat.

Un ferrer que el coneixia ens hi va guiar, era un dels seus indrets preferits i no era complicat saber-ne el perquè, l’evidència era albúmina.

La noia del càntir és una de les seves obres més destacades, que es mostra acompanyada d’altres escultures i dibuixos, al museu Marçaginé-Lula Pérez de la població de Marçà.

1. Del marbre, mineral considerat pedra semipreciosa, amb possibilitats. De formació volcànica. Utilitzada com a element decoratiu.

2. Espècie de bèstia o dimoni del folklore japonès.

3. Magnífic vi elaborat per la Vinícola del Priorat, amb DOQ, els experts enòlegs parlarien d’un vi amb gust de cirera intens, amb lleus notes de maduració, de fragàncies profundes i complexes. Després de provar-lo m’aferro a la idea que els finals llargs i persistents són positius. L’obsequi al paladar que ens ofereix l’Ònix (clàssic), que fins i tot m’anima la campaneta, em fomenta, encara més, la idea que els vins del Priorat tenen un caràcter i uns trets propis molt difícils d’uniformar.

Un gran músic i margener ens facilità l’encontre, i ben aviat l’evidència de l’amistat va brollar com a estímul que reacciona automàticament.

M’apropo a tu
sense aprensió
i em regalimes,
són les teves llàgrimes
que han supurat
el vidre límpid
desbordant-me així
les ànsies d’un bon tast.

Varietat de sòl, espècie d’argila verda, de propietats profitoses, abundant a la comarca del Priorat. Cal dir que la llicorella és el tipus de terreny més conegut en aquestes contrades, aquesta varietat de pissarra li pren protagonisme al panal, però jo li dedico especial atenció, ja que vaig ser-ne reguardada, vaig gaudir de les vistes que m’oferia i de l’acolliment d’uns colors terra molt identificadors, fusionats amb el blau del cel matiner.

Mentre gaudia d’aquest espai íntim i personal, no vaig poder evitar fer una de les meves construccions preferides:

Amb essència descobridora
diviso el territori veí
entravessant l’horitzó.
Noto com darrere les línies
s’amaga intrigant
un paratge meritori
que em vigoritza a somiar
sabent que l’endemà,
seguiré caminant
per un terreny miscel·lani.

1. Allò que de vegades es crea un mateix, sense tenir un fonament sòlid, i que pot tenir conseqüències il·lògiques i desmesurades.

2. Forma d’art. Font de diversió popular i un mètode eficaç de comunicació.

3. Priorat en persona (primera entrega): Pel·lícula ambientada al Priorat del segle xxi, amb protagonistes molt diversos, d’arreu del país, units per un objectiu comú: la literatura.

Direcció: Centre Quim Soler (CQS).
Guió: CQS.
Repartiment: escriptors, adalils, membres del CQS, entre altres residents del Priorat.
Fotografia i producció: Laura Produccions.
Música: Orquestra les Mines.
Durada: del 15 al 18 d’octubre.
Gènere: acció i cultura.

Sinopsi: Sis escriptors d’arreu dels Països Catalans, heterogenis, però tocats per unes necessitats imperioses semblants. Són acollits de la millor manera possible en un indret interessant. La seva missió és observar, percebre i plasmar les seves impressions en un futur no llunyà. Mentre tot això succeeix, els protagonistes tenen la possibilitat d’utilitzar el paladar constantment i degustar veritables emblemes culinaris del territori, així com tastar grans joies del vi.

El film disposa com a teló de fons d’una comarca farcida d’elements diversos, el Priorat, un Priorat mostrat per aquelles persones que el viuen, l’estimen i en gaudeixen, un equip d’adalils que personifiquen el paratge i adopten el paper de conductors de la trama principal. Tot plegat un conjunt de situacions que deixen l’espectador amb un regust d’expectació fins al darrer moment.

La valentia és aquell valor que ens fa lluitar per allò que val la pena. Ens ajuda a superar les nostres pors i encaminar la vida en moments difícils. Ser valent no és senzill, és necessari tenir fortalesa interior.

De vegades, ser valent implica ser conseqüent amb els nostres actes i, concretament, assumir els nostres errors, però per amor a la veritat, per respecte a la resta, per coherència amb un mateix, és precís reconèixer-los i actuar conseqüentment.

Ser covard engendra societats malaltisses i febles. La valentia produeix persones dignes de respecte i confiança, societats sanes i nacions fortes.

He presenciat com el Priorat és farcit de valentia, he percebut clarament com els prioratins lluiten amb empenta per allò que creuen, com arrisquen a base d’esforços constants sense saber si el resultat serà positiu.

Parteixen d’una base sòlida que els esperança a seguir la seva pugna, un territori ric, productiu i de qualitat, però per fer-lo créixer cal ser intrèpid, molt coratjós i no conformar-se amb les opcions senzilles que puguem tenir a l’abast.