Ignasi Mora

Vivim ara, sempre ara, amb la pedra o la feina ben feta.

Els profetes, com a tals només els recorden.

Quan la vaig veure, l’Albert Villaró ja hi pensava el que jo ja no

Encara amb ferro es podria reconstruir el món.

Intriga que tot d’una vages a conèixer cinc persones amb qui conviuràs un cap de setmana. Un punt en la ratlla de la teua vida. Recorde que en sentir el nom d’Ester, vaig pensar Ester Suñé, la Fatarella, 1980, poeta i narradora. Podíem haver-nos contat la vida, intimar, compartir-nos. També reinventar-nos, per què no? Però se’ns esmunyen aquestes possibilitats als escriptors no expansius. Se m’obria una galeria de personatges per a farcir-los de biografies. Ester el dia de Nadal que va conèixer L. i el viatge a Escandinàvia. Ester descobreix l’origen de la seua família. Després, Ester agafa la melmelada i unta el pa com G. Ester travessa el sorprenent túnel de la ficció i s’escampa en molts punts en la ratlla de la teua vida.

Troballa d’un inici atractiu per a una novel·la. Quan els nazis guanyaren aquella Guerra Mundial, la resistència no reparava gaire a qui disparava, ja que en tots els territoris conquistats els habitants s’havien fet alemanys.

Utorpeus del Priorat. Segons una troballa del professor Andreu Guifreu i Pandeu, els animals del Priorat no van evolucionar de manera canònica, sinó que, per un procés incomprensible fins a la data, ho feren en un temps breu, potser qüestió de setmanes.

Publicitats molt breus i normalment compostes només de paraules, a les quals hem hagut de recórrer per tal de fer viable econòmicament aquest projecte.

Pseudònim d’escriptora escandinava que consumeix entre tres-centes i quatre-centes ampolles del Priorat per tal d’escriure cada llibre. La resta de vins, ha declarat sovint a la premsa, no aconsegueixen inspirar-la.

Com tot en la vida, n’hi ha de dues classes: de casa bona rural i de casa dolenta rural. El Perxe és una casa bona rural.

1. On es fa el vi.
2. Al Priorat, indret on paga la pena passar una estona, ja que t’hi expliquen, com al celler de Jaume, mil coses sobre l’elaboració del vi i on pots comprar-ne als millors preus.

Abans, al Priorat, cada casa tenia la seua figuera. Les figues seques en mal estat se les menjaven els animals i les en bon estat, les persones.

Institució pública a Catalunya, on serveixen menjar i donen allotjament.

La senyora Maria Bartolomé Abelló ha vist ploure, nevar, caure un sol que trencava les pedres, mentre ella preparava la cuina més tradicional d’aquesta comarca: patates de festa major, crestes, arròs amb verdures i bacallà, escudella de pagès, pastís de bolets, orelletes, mostillo, codonyat... Obriren l’establiment el 9 d’agost de 1969, el seu pare, la seua mare i ella mateixa. Per si això fos poc la tieta, a la casa pairal, duia la fonda del poble.

Normalment, espai de temps que vindrà, és a dir, com si diguérem no-res, perquè ja em diran vostès quin futur ens espera d’ací cent anys. Tanmateix, en aquesta obra tenim el futur assegurat, ja que ens llegiran en el futur i continuaran escrivint-hi uns altres que vindran darrere de nosaltres.

La medecina més barata i amb menys efectes secundaris del mercat.

L’edat més tendra i quan patim o gaudim més de la vida. Normalment, els escriptors que ens descriuen una infància dolorosa ho fan a la ciutat, sempre hostil per al dèbil, especialment en els internats de tota mena. En canvi, la vida en el camp resulta la delícia de les delícies. De tal manera que dos científics nord-americans han descobert que la vida en el camp permet perllongar la vida més que en la ciutat entre deu i dotze anys. Un argument més per a triar la vida camperola.

Acció de llegir en indrets bells a l’aire lliure, als vespres de la primavera.

Primmirat que creu que les paraules només es poden fer servir perquè l’aplaudesquen.

Personatge central del drama Els ganivets també moren de John Berly.

Grup de prioratins que treballen des de fa sis anys per tal de recuperar els rituals nadalencs a la comarca i seguint les passes del Costumari català de Joan Amades.

La que es produeix en la nostra terra amb un murmuri de clarinet agut inicial a càrrec de l’enrenou dels teuladins que s’aixequen; una trompeta llumínica en forma de llenç de l’alba en progressiva ascensió fins que el sol esclata com un nadó allà on es parteix el cel i la terra; i un violí dolç que s’escola per les nostres venes i ens fa dir: bon dia! D’ací un parell d’hores, a esmorzar!

Utorpeu del Priorat. Diuen que deien que havien dit que digueren que tota la història del vi al Priorat provenia d’una nena que va aparèixer xusclant un gra de raïm a la Figuera.

Grup de prioratins que treballen des de fa sis anys per tal de recuperar els rituals nadalencs a la comarca i seguint les passes del Costumari català de Joan Amades.

Producte alimentari fet amb farina, aigua i rent, quan era considerat un bon mos.

Obra d’art espontània que consisteix en uns quants elements naturals estratègicament situats.

Segons mestre Pla, un paisatge bell és un paisatge productiu. Perquè si a hom el soterren al Priorat, posem per cas, i per degoteig li arriba una gota de les vinyes tan esteses arreu de la comarca, es trobarà al paradís. No ressuscitaran un mort, les gotes, però li alegraran l’ànima.

Aquell que a base de bellesa humil i continguda resulta ser també el territori més habitable del planeta.

Paraigua de color de rosella que es llançarà al mercat del Priorat a partir del 2010.

Pop. Embriaguesa o estat etílic que despreocupa i fins i tot fa distribuir pet-ons.

1. Monestir o casa religiosa regida per un prior.
2. Ofici o dignitat de prior o priora.
3. Vi d’alta graduació (de 14º a 19º), ric en taní, fi i relativament baix d’extracte sec.
4. Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Tarragona, amb 23 municipis i 9.319 habitants, la capital de la qual és Falset. El Priorat és una denominació que comprèn un territori geològic, un altre d’històric, un altre de DO (Priorat i Montsant) i un d’oficial.

Formes de vida lligades a la terra i les estacions que estan desapareixent de manera accelerada i completa, sense rescatar-ne per al present i el futur la vida humana saludable i satisfactòria que sembla que proporcionaven.

1. Últim àpat del dia i, en alguns casos, el més copiós i suculent.

2. Temps de dejú, segons les darreres tendències de la roba estreta.

El que es va celebrar a la casa rural del Perxe del Molar (el Priorat), el 15 d’octubre del 2009, amb el qual s’encetava la I Trobada d’Escriptors que organitzava el Centre Quim Soler Literatura i Vi, i del qual va sorgir un esperit innovador que donà peu entre altres coses a aquesta enciclopèdia literària i oberta a tots els futurs.

Plat més emblemàtic del Priorat, que a pesar del nom no consisteix en una truita surant en un suc.

El pànic escampat pels carrers, pels establiments públics i privats, per les vivendes; sense trompeteria celestial, ni tambors militars, quasi en silenci, l’enverinament i l’extinció del planeta Terra fa temps que es veu vindre. Però per aquesta vegada, l’últim habitant de la nostra terra acaba de nàixer a les 10.43 hores, a l’hospital de.Móra i li han posat de nom Júlia.

El millor líquid per beure, que sana malalties desconegudes, agermana o uneix les persones, i fa llestos als més mentalment endarrerits.