...que feien una fressa que ningú sabia desxifrar i que cada cop s’acostava més al poble. Passes de soldats que el 1939, a peu, s’encaminaven cap a l’Ebre. Nens que anaven a fer la guerra sense haver agafat un fusell mai abans i caminaven arrossegant els peus, cansats i esporuguits, mentre al poble tancaven les finestres per protegir-se d’aquell soroll, fos el que fos. I eren persones.