Per efecte de la llum obliqua, aquesta llum màgica de la vesprada que cau, el verd és més verd i viu i encès als pàmpols que resisteixen, i destaca sobre el to esborradís dels boscos que li serveixen de fons i de contrast, al darrere; els ceps, retorçats i foscos, fan ombres fantasmals sobre la terra de plata, com si s’hi volguessin emmirallar.
De plata: de pissarra del carbonífer (l’era dels amfibis, els primers rèptils i els insectes gegants, sense dinosaures encara) esmicolada per fer-se llicorella, les làmines que ara brillen per encanteri.