Ens dirigim cap a la cova de la Taverna, a tocar de l’embassament de Margalef. Diuen que són uns 500 metres de recorregut i uns 53 de desnivell, que és estreta, primer amb una zona fosca però després amb més o menys llum, i que ens arrossegarem...
Les cares han canviat quan han sortit de la cova de la Taverna. Cares d’impressió, de por i/o d’ulls rodons, consternats de fascinació i sorpresa, tot ben mesclat com són les sensacions, juntes i contradictòries, que proven de situar-se, no saturar-se, al lloc del cervell pertocat. Jo tenia el cap a tres quarts de quinze, havia anat fins a tocar l’aigua de l’embassament, el fang semblava tou però estava sec, de prop, era més aviat llot que terra. L’embassament són molts camps de futbol i no veig ningú en tot l’entorn. Estic sola, desconec com va o de què va un embassament i a més fa pudor.
Després fem estiraments, quatre moviments de ioga per tenir la connexió amb el cos, sobretot per qui no ha entrat a la cova, diu el JP. La por és rígida.