Quan caminàvem per la plaça de Marçà, camí del restaurant on faríem l’àpat del migdia, m’he trobat una postal, escrita, amb segell i tot. Me l’he posada a la butxaca i l’he oblidada. Més tard, al Perxe, l’he retrobada i m’he adonat que, a qui fos, se l’hi havia extraviat i no l’havia posada al correu. Contenia un missatge:
Estimats pare i mare, dec ser l’única que encara escriu postals. Estic molt bé, pintant molt i anant amunt i avall pel Priorat. Sort que no em marejo, perquè aquí les carreteres tenen més revolts que els budells d’un gegant. Ben aviat us trucaré, cuideu-vos molt.
Us estima,
Adela
Marçà, 15 d’octubre de 2009
Quan anem a Falset, a sopar, la ficaré a la bústia. Cal que aquests pares tinguin notícies de la seva filla.