Hi entrem a tafanejar, perquè plou, perquè mai se sap, i patam: la meravella ens assalta per sorpresa dins l’església de Cabassers. És una obra gòtica, esplèndida i delicada, de colors vius sobre el fons d’or i amb la marededeu al mig. Es mira amb tristesa (i amb amargor?) el fill, que somriu tot sencer i confia i s’estira cap a l’ocell que ella té a l’altra mà i que se li aferra amb potes vermelles. Vermellíssimes. Intenses. Com per anunciar-li la sang que ha de venir.
Els àngels, al darrere, ho saben tot i no s’hi ficaran. Tan bells, ells. Tan distants.