L’ombra de la Figuera controla la vall del Priorat. El Guixar exposa el Montsant sencer, amb la pista de circ de la comarca a sota. Punta del Guixar i coll de Solans: per sobrenom turístic, el balcó del Priorat.
Des d’aquí es baixa al Molar per la cinglera calcària, damunt roca, sobre la cresta de l’onada del mantell. S’han desinflat els turons de la vall per inflar-la. Caminem sobre aigua seca i a un pas del precipici. Tenim a una banda la carretera que va al Molar. A l’altra, a sota nostre, el riu Montsant, que va a afluir al Siurana ―s’enforquen.
Caminem per sobre el braç. La panxa del Priorat és sota nostre. Les dues Vilelles, l’Alta i la Baixa, i el Lloar. El Lloar és el melic de la vall. Diuen, per aquí, que és el mig del món, tal com el Priorat és el centre de les comarques tarragonines. El melic és aquesta pedra conservada al Lloar, amb el forat que hi va deixar nostro Senyor quan va clavar-hi el compàs. D’aquella punxada va desinflar-se el Priorat, i el compàs va dibuixar les corbes de nivell dels bancals, i aquesta mateixa cinglera.
Si fas el de tarda, camines sobre l’ombra que parteix la vall. Tot és petit.
Al sud s’aplana cap a l’Ebre, des del Molar.